Un any, “SI”, sembla mentida però es pot dir que es el meu primer tri-aniversari, ja fa un any que vaig iniciar-me en aquest mon dels triatlons. I com m’agrada!!! I com enganxa!!! Tot i que ara fa un any el triatló de Tossa es va transformar en un aquatló per culpa de l’anul·lació del tram de bici, considero que va ser el bateig en el Tri-mon.
Aquest cap de setmana, el meu estimat poble “Tossa de Mar”, va celebrar la quarta edició del seu magnífic Triatló de distància olímpica. Exactament 1500 metres nedant, 43 en bicicleta i 10 de cursa a peu. Se que no puc parlar amb neutralitat per ser fill de Tossa, però crec que en relació a l’entorn si no es el triatló més bonic de Catalunya es el més impressionant.
No estic en el meu millor moment de forma. Les “vacances” a New York han fet que la meva panxa augmentés en tres quilets i que durant tres setmanes no pogués entrenar. Tot i això possiblement la falta de pressió va fer que les sensacions fossin molt bones. El temps, que hem tenia força preocupat, va comportar-se i finalment va caure una mica de pluja, però no suficient per tenir que anular cap sector de la cursa. La zona de transició va restar seca durant tota la prova, i ens va ploure a la baixada de Terra Negra a Llagostera, en el pas per la localitat veïna i a la pujada a Sant Grau. La baixada de Sant Grau cap a la carretera de Sant Feliu a Tossa també estava força humida.
La pluja va fer que el sector de ciclisme s’endurís força, produint-se força caigudes i diferents punxades, i per sort no em vaig veure implicat en cap.
A les sis i vint del matí la meva mare em despertava, el dia pintava una mica xungo, ja que el cel estava força negre. Un bon esmorzar per agafar forces a base de fruita, torrades de pa amb pit de pollastre i formatge, i suc i aigua per anar hidratant el cos, van fer que sense adonar-me es fessin les set del matí i comences a ploure.
Només cinc minuts, i seguidament a començat a aclarir-se una mica el cel. Hem tingut sort.
He aprofitat per passar-li el drap a la bici, inflar les rodes, carregar els bidons de líquid i ultimar amb el material.
A les set i quaranta m’enfilo a la bicicleta i cap el poble, preparo el material a boxes i a saludar els coneguts. Després d’introduir-me al neoprè cap a la platja a escalfar una mica.
A les vuit i mitja es dona la sortida, les bones sensacions les deixo damunt la sorra de la platja, ja que de bon començament soc víctima de nombrosos cops de puny, cop de peu i fins i tot alguna estirada. Les dues primeres boies es fan complicades per l’aglomeració de gent, però a partir de la segona volta ja nedo més sol i puc mantenir un bon ritme de braçada i respiració. Finalment surto de l’aigua amb un temps de 23m i31s, just darrera del meu company d’equip Juanca, i recullo de nou les bones sensacions que havia deixat descansant a la platja.
La transició correcta (1m 24s) i cap a la bici. El primer tram força ràpid, calia agafar un bon grupet per no patir gaire a les pujades. Objectiu complert, formem un grupet de uns sis o set components i a bon ritme i caçant altres competidor ens plantem a les primeres rampes cap a Terra Negra. Aquí ja canvia la cosa, i començo a patir despenjant-me.
Un cop a Terra Negra, començava un altre cop el terreny favorable, i amb decisió, tot i que començava a ploure, enganxo el meu grupet i altres corredors, imposant-me un ritme alegre fins a l’inici del port de Sant Grau.
Aquí toca patir un altre cop, i novament cap el quilòmetre quatre perdo de vista el grupet que ja es d’uns deu corredor.
M’imposo un ritme conservador per tal d’arrivar al cap d’amunt del port amb forces per fer una bona baixada, i així es, amb una mica de patiment arribo al cim, però la baixada es de notable, s’havia de notar que era coneixedor de la zona. Cullons!! Soc fill de Tossa!!! He passat mil cops per aquí!!!!
Molt bon ritme fins a la segona transició, amb respecte i sense fer el boig. Aixó si com a anècdota em vaig menjar un parell de “conos” afluixant-me les sabates quan arribava a la segona transició. Temps del pàrcial, 1h. 32m. 42s.
Segona transició correcta (43s), i a patir. Tot i tenir molt bones sensacions, la cursa a peu es la meva creu, 49 m. i 07s. Així dons temps final de 2h 47 m i 29 s.
Estic molt content, 105 de la general, només fa un any que em vaig proposar iniciar-me al triatló, i la veritat, després d’haver finalitzat aquesta cursa ja tinc una nova fita al cap. Una fita que ja fa plantejar-me una nova temporada, amb competicions i reptes que hem portaran a estar preparat per assolir-la. Una nova fita anomenada Cinquè Triatló de Tossa de Mar 2012.
Per finalitzar donar les gràcies a aquells que durant aquest any han tingut que suportar-me parlant hores i hores de triatlons, duatlons i altres curses, que m’han animat en els meus reptes i que han entès i compartit les meves il·lusions.
I ara a pel Triatló de Calafell, 25 de setembre de 2011.
Aquest cap de setmana passat vaig participar a la prova que es disputava a la localitat de Vallfogona del Ripollès. Com era de preveure, per la setmaneta de pluja, alguns trams de la cursa, sobre tot la BTT es van fer força durs. 
El segon parcial; la BTT, en principi d’uns 22 quilòmetres, es va endurir força per culpa del fang acumulat. El fet d’haver passat més de seixanta corredors davant meu va fer que trams dels caminets i dels corriols es tornessin gairebé impracticables per la practica del ciclisme de muntanya. 
