La meva primera experiència americana es una mica contradictoria, i ara, tot seguit, us explicaré el motiu.
Nova York, una gran ciutat; cosmopolita, capital del mon, multiracial, seu de gran negocis,....m'ha encantat. He disfrutat com un nen amb sabates noves. Els seus edificis interminables, les seves grans avingudes, el glamour de la 5a, Central Parc, Soho, Xinatown, Little Italy, Harlem, Financial District, l'Empire State, el Chrysler, la biblioteca, la estació central, els seus ponts (Manhattan, Brooklyn), i sobre tot les vistes de Manhattan desde un petit vaixell surcant el riu Hudson al vespre.
No pararia de dir noms de barris, carrers, edificis,... Moments que tinc gravats a la retina i que mai oblidaré. Moments que he compartit sobre tot amb l' Ara, i també amb altres persones com en Moli, l'Isa, la Carol, en Pipu, l'Anna, el Carlos, l' Elena, en David....
Han estat unes vacances en parella perfectes, tot i que he trobat a faltar una "mica molt" en Sebas i en Roger, que s'han quedat a Madrid amb els seus "yayos Pepe i Elena".
Però, realment, tot i haver-ho passat tant bé, aquest viatge a New York el feia per tal de competir als Wold Police & Fire Games 2011, que van ser un desastre desde el meu punt de vista, i de moltes de les persones que vaig trobar-me allí.
Per començar la inauguració va ser de riure, tres hores esperant en un descampat, amb una xafogor inaguantable, per cinc minuts de cercavila gairebé sense públic a una pradera d'un parc de Brooklyn.
I per continuar, l'IRENE, si l'huracà en mayúscules, l'excusa perfecte per tal de cancelar definitivament diferents proves com el Triatló. Si no arriba a ser per la televisió ni ens adonem, a Manhattan van caure quatre gotes i juntament amb en Moli, la Isa, el Pipu i l'Anna, l'Ara i jo van passar un gran dia recorrent els carrers de New York. Tenien una setmana per muntar un triatló, però no van fer res.
A més també van suspendre altres proves com la mitja marató, curses de ciclisme o la de BTT.
Una pena, però que hi farem. Finalment vaig poder participar en natació en aigues obertes i vaig inscriure'm a star race (pujar 37 pisos per les escales).
La primera prova en la qual vaig participar va ser natació en aigues obertes, sobre un teòric recorregut de dues milles (3.200metres), vaig finalitzar en 16e de la meva categoria amb un temps de 1 hora, i uns 8 minuts.
No va ser el meu millor dia, però pels dies que feia que no nedava i les pallisses patejant la ciutat, puc estar content.
De la prova Star Race, em queda un gran record i una millor anecdota. Era la prova dels jocs. S'havia muntat un gran desplegament. En primer lloc pujaven el bombers amb tot el seu equip, i joder!!! quines màquines. 4minuts 50 segons en pujar 37 pisos per les escales i amb tot l'equip.
Segidament ho feiem els atletes. Va ser una prova molt dura, vaig trigar 5 minuts i 50 segons en pujar els 37 pisos. A partir del pis 30 no sentia les cames. Va ser una gran esperiència. L'anecdota??? Un cop vaig finalitzar la prova, vaig vomitar el sopar del dia anterior. Es va apropar un Paradoctor, i em va dir que em tenia que fer un reconeixement. Jo em trobava bé, però bueno, si m'ha de reconeixer,...Em va estirar a una camilla i va començar a possar-me cables a per tot. Per la presió, pel cor, per fer-me un electro,....semblava que em tenien que operar. L'Ara, en Moli i la Isa veien que no baixava van preguntar per mi, i els van acompanyar fins al pis 37 a veure´m. Clar es van espantar, i més quan el que les acompanyava els hi va mencionar que em tenien que portar a l'hospital. Finalment va quedar en una anecdota.
Tot i participar en dues proves, em quedo amb el regust amarg de no haver pogut competir a New York en un triatló.
