Ahir al vespre parlant amb el meu fill Sebas recordavem la primera vegada que em va acompanyar amb la bicicleta mentres corria. En un moment de la conversa vaig adonar-me que que el primer dia (després de deixar el futbol i plantejar-me el fet de correr triatlons) que vaig correr 10 km. pel carril bici en la seva companyia vaig trigar 60 minuts.
Ahir a la cursa vaig fer oficialment 43m24s tot i que vaig trigar més de 10 en passar per sota l'arc de sortida. Al meu crono em van sortir 43m13s.
La veritat es que d'aquell dia calurós de juliol fin el dia d'avui ja ha passat gairebé un any, però 17minuts son 17 minuts.
Parlant més concretament del dia d'ahir, haig de comentar que va ser una cursa molt maca. Amb més de 1000 persones està clar que en tot moment corres acompanyat, fet que va fer que la cursa no es fes tant llarga com havia imaginat.
El primer km. va ser molt complicat, ja que vaig sortir de molt enrera i fins el km. 1 vaig estar més pendent de no xocar-me i de no caure que no pas d'agafar el ritme.
Tot i així un que anava al meu costat va dir que haviem passat a 04m.05s. Potser un pel massa ràpid. jo em conformava finalitzant en 45 minuts i correr a 04m:30s.
La veritat es que vaig poder aguantar un ritme de menys de 04m20s durant tota la cursa, fet que em va fer molt feliç.
Per una altra banda la meva felicitat també va estar provocada en gran part pels meus dos fills. Va ser un dia en familia, i a més de un servidor, els nens també van participar a la cursa. Ells a la de les categories inferiors, 1.200 metres.
Els dos nens, Sebas nat el 2005 i Roger nat el 2007, entraven a la categoria de Benjamis, (tots aquells nens nats després del 2002 ) i la veritat es que ho fan millor que el seu pare. Tot i la diferència d'edat en Sebas va fer 05m32s (04m.37 el km.) quedant 24 de la seva categoria i en Roger 09m18s (07m45s el km.) quedant 73 de la seva categoria.
