Ahir vaig fer la meva primera mitja. Amb 37 anyets ja anava sent hora!! La meva intenció era baixar de 1h.50 m. I va anar força bé. (o no)
Va ser una mitja molt maca, el temps acompanyava, tot i que feia una mica de calor, i el paissatge inmillorable, i que consti que no influeix en res el fet de ser tossenc. Ja,ja,ja.
El fet de que la sortida fos única pels corredors de la cursa de 10 km. i pels de la mitja, va comportar un primer quilometre molt ràpid, (04m15s). Al veure aquest temps al primer quilómetre vaig afluixar, implantant un ritme de 4m 50s fins a la pujada de la Mar Menuda.
Arribant al mirador em va agafar la llebre de 1h.45m. i en vaig enganxar fins gairebé arribar a Cala Giverola, aguantant així un ritme de 5m/Km.
En el moment de fer el gir a Cala Salions em trobava força bé, i mentalment fort i no dubtava en arribar a la meta per sota de 1h. 50m, tot i que la llebre de 1h. 45m ja em portava 1m d'aventatge.
Però,....al quilòmetre 17, s'iniciava l'ultima de les rampes, aquella que m'havia de dur fins al quilometre 18,5 on ja el camí fins a l'arribada es tornava més favorable per a les cames.
Aquest quilómetre i mig es va fer etern, i fins i tot en va envair un sentiment "d'aquí em quedo i que vingui a buscar-me l'ambulància". Aquest sector el vaig correr a un ritme superior als 6m.30s/km.
Però pel fet d'haver-ho conseguit i gràcies al meu "onclu Serra" que al cim de la pujada em va oferir una ampolleta d'aigua fresqueta, vaig agafar l'ultim tall de la cursa amb una sensació de forces i felicitat que em van dur fins al final de la cursa sense adonar-me´n. Fins i tot vaig esprintar els últims cinquanta metres per passar algún corredor.
