Si no he escrit amb anterioritat la crònica del Triatló de Zarautz 2012 ha estat per que a dia d'avui, i havent passat més d'una setmana, encara l'estic disfrutant. No havia gaudit tant d'una competició com a Zarautz. La gent, el recorregut, la família, els companys, la organització,...tot va sortir rodó.
Havia plantejat aquesta fita com un premi, com un regal pel temps que porto disfrutant d'aquest esport. Era el quart triatló de llarga distància en el que participava, (2900metres natació -81quilómetres bicicleta - 20 quilòmetres de cursa a peu) i volia acabar-lo, i sobre tot gaudir-lo. Sabia que em trobava preparat per disfrutar de la distància sense patir, que el ritme no seria el més competitiu, però si aquell que em portes a saborejar aquelles coses tant magnífiques que te aquest esport.
Tot i el llarg viatge, ens vam aixecar amb moltes ganes. Tres érem els membres del TRITEAM que hi competíem, en Javi, en Carlos i un servidor.
Un bon esmorzar, tot preparat i a mig matí cap a boxes. La proba començava a les 14:00 hores per a les femines i un quart d'hora més tard pels homes. Ho deixem tot preparat a boxes i comencen els primers simtomes de nerviosisme.
Un bus ens apropa a Getaria, un poblet molt maco. Allà s'inicia el primer sector, la natació. Després de beure l'últim glop d'aigua i menjar-me mig plàtan ens posem el neoprè i a pel primer contacte amb l'aigua. No està gaire freda i sembla que la sortida no serà complicada per culpa de la mar.
Veiem com s'inicia la competició femenina. Això ja vol dir que queda poc més de quinze minuts per iniciar-se la masculina. L'adrenalina va a tota velocitat, els nervis afloren i la felicitat per ser-hi allí es immensa.
Un cop es dona la sortida i després de les primeres braçades els nervis desapareixen. Em separo des de l'inici del gran grup. no vull rebre cops i tot i que se que em tocarà nedar una mica més prefereixo no entrar en lluites.
La veritat es que el primer sector se'm va fer curt, potser el fet de pensar tantes vegades en que era la primera vegada que nedava a l'Atlàntic, que segurament hi hauria una mar molt moguda,etc, va fer que anés amb molt de respecte i que no patís tant com havia imaginat. Finalment i després de córrer un bon tall per la platja, ja que la marea estava força baixa, el temps de la natació va ser de 50m19s.
Vaig arribar a boxes molt sencer, vaig agafar-m'ho amb calma. Calia colocar-se els mitjons molt bé, per no tenir que patir després.
El segon sector s'iniciaba amb una bona rampa que em vaig agafar com a calentament de les cames. El sector era de dues voltes a un mateix circuït més una altra volta que ens duia a pujar "el muro de Roa" una carretereta amb un desnivell de fins el 18%. Molta gent animant els corredors, un paisatges maravellossos, molts voluntaris,...però si tingués que posar-li un però a aquest meravellós triatló seria el fet dels participants que no respecten el "No drafting"i els jutges que ho permeten. Després de queixar-me durant una volta i mitja d'aquest fet a un jutge que semblava més un animador, va i al final de la segona volta al final d'una recta a contra vent un grup d'unes vint persones m'absoveix i quan m'estic deixant caure arriba una moto amb una jutgessa i comença; tu,tu i tu sancionats!!!! Cony si no has vist res, acabes d'arrivar!!! Total, cinc minuts perduts al Penalty box i un temps al segon sector de 2 hores, 40m i 57 segons. Tot i així les ganes no decauen i realitzo una bona segona transició i a per l'últim sector.
Començo la cursa a peu a un ritme tranquil, vull disfrutar de la competició, vull arribar i sobre tot no vull agobiar-me i sentir aquelles sensacions que et plantegen un abandonament. Es un circuït de tres voltes de sis quilòmetres i dos quilòmetres més fins a la plaça on esta ubicada la linea de meta. En general les sensacions van ser bones, tot i que a la segona volta vaig tenir que parar a canviar l'oli de les olives i vaig afluixar una mica el ritme fins al segon abituallament, on vaig reomplir els dipòsits amb aigua i gel i vaig reiniciar el mateix ritme que portava anteriorment.Els últims tres quilòmetres semblava que el cos anava sol, sentia una alegria immensa, sabia que ja el tenia al sac i els ànims de la nombrosa gent em va portar en un núvol fins a la meta, on vaig entrar amb un somriure d'orella a orella.
Parcial realitzat en 1h.47m.01s. per finalitzar en un temps total de 5h 22m.04s.
Se que tornaré a Zarautz. Vull reviure les sensacions de les quals vaig disfrutar però la propera vegada serà per patir i intentar competir fixant-me un objectiu més exigent.
Els meus temps:
Posicion. 315
Natacion(2900m.) - 0:50:19
T1 - 2:22
Ciclismo (81KM) - 2:40:57
T2 - 1:26
Carrera (20KM) - 1:47:01
Total - 5:22:04
Classificació masculina:
