Triatló Olimpic de calafell - 25 de setembre de 2011

Aquest cap de setmana, tota la familia em agafat els trastos i ens hem instal.lat a un hotelet de Coma-Ruga (El Vendrell). Exactament a l'Hotel Marvel, que per cert el recomano a tothom. El motiu??? Diumenge es celebrava el Triatló Olimpic de Calafell, i es tractava del darrer triatló en el que participaria aquesta temporada i com molts ja coneixeu un triatló es una bona excusa per planificar un cap de setmana fora de casa.

Pel que fa al triatló en concret, puc estar satisfet. 56è de la general, 54è masculi, 14è del meu grup d'edat (35-39)amb un temps total de 2h.20m.57s. Amb un parcials de 28m 40s. en la natació, 01h. 03m.20s. a la bici i 48m. 57s. a la cursa a peu.

El primer tram, la natació, va ser una mica caòtica, ja que es tractava d'un circuït triangular al qual se li havien de donar dues voltes. Les boies estaven disposades d'una forma en la qual fins en tres ocasions et trobaves gent que nedava de cares, i fins i tot algún llest va aprofitar per retallar distància. Finalment el 68é millor parcial.

Després de creuar mig port de Calafell, ja que la zona de transició era força llarga, vaig agafar la bicicleta amb moltes ganes, i més coneixent que en Javi Perez (Tri-Team) em portava uns segons d' aventatge que m'avia agafat a la transició. Vaig començar molt fort, coneixedor que per davant s'havia format un grupet i que calia empaitar-los si no volia perdre posicions i esforçar-me més del que calia. Finalment i gràcies a la complicitat d'un altre atleta, concluint la primera volta ens unim a grupet. A partir d'aquí tot va ser més fàcil, ja que el grupet que en principi era d'uns 8 o 9 integrants es va anar fent més gran i amb una mitja de cuasi 38k/h finalitzavem les sis voltes del circuït. El meu parcial de bicicleta finalment va ser el 14é millor de tots els participants.  


La cursa a peu, va anar com sempre, vaig intentar seguir el ritme que marcava en Javi, però cap el final de la primera de les tres voltes ja no podia. Així que vaig correr al meu ritme i amb la fita d'arribar al final sense perdre moltes posicons. Per primera vegada vaig finalitzar un triatló amb la sensació de no acabar esgotat fisicament i sobre tot mentalment. el meu parcial va ser el 140é de 244 participant que van finalitzar la cursa que contava amb  300 participants. També per primera vegada, vaig guanyar posicions respecte a l'aigua. Normalment amb la bicicleta manting la posició i a la cursa a peu en perdo forces. Però aquesta vegada amb la bicicleta vaig guanyar tantes que les poques que vaig perdre a la cursa a peu van fer que de sortir el 68 de l'aigua acabés el 56 de la general final.
Així doncs si no hi ha res d'última hora, aquesta temporada de triatlons  ha finalitzat i a partir d'ara a centrar-nos en millorar la cursa a peu i a disfrutar amb alguna cursa popular de BTT. La primera aquest finde a Sarrià de Ter.

Triatló Olimpic de Tossa de Mar, 18 de setembre de 2011

Un any, “SI”, sembla mentida però es pot dir que es el meu primer tri-aniversari,  ja fa un any que vaig iniciar-me en aquest mon dels triatlons. I com m’agrada!!! I com enganxa!!! Tot i que ara fa un any el triatló de Tossa es va transformar en un aquatló per culpa de l’anul·lació del tram de bici, considero que va ser el bateig en el Tri-mon.
Aquest cap de setmana, el meu estimat poble “Tossa de Mar”,  va celebrar la quarta edició del seu magnífic Triatló de distància olímpica. Exactament 1500 metres nedant, 43 en bicicleta i 10 de cursa a peu. Se que no puc parlar amb neutralitat per ser fill de Tossa, però crec que en relació a l’entorn  si no es el triatló més bonic de Catalunya es el més impressionant.

No estic en el meu millor moment de forma. Les “vacances” a New York han fet que la meva panxa augmentés en tres quilets i que durant tres setmanes no pogués entrenar. Tot i això possiblement la falta de pressió va fer que les sensacions fossin molt bones. El temps, que hem tenia força preocupat, va comportar-se i finalment va caure una mica de pluja, però no suficient per tenir que anular cap sector de la cursa. La zona de transició va restar seca durant tota la prova, i ens va ploure a la baixada de Terra Negra a Llagostera, en el pas per la localitat veïna i a la pujada a Sant Grau. La baixada de Sant Grau cap a la carretera de Sant Feliu a Tossa també estava força humida.
La pluja va fer que el sector de ciclisme s’endurís força, produint-se força caigudes i diferents punxades, i per sort no em vaig veure implicat en cap.

A les sis i vint del matí la meva mare em despertava, el dia pintava una mica xungo, ja que el cel estava força negre. Un bon esmorzar per agafar forces a base de fruita,  torrades de pa amb pit de pollastre i formatge,  i suc i aigua per anar hidratant el cos, van fer que sense adonar-me es fessin les set del matí i comences a ploure.
Només cinc minuts, i seguidament a començat a aclarir-se una mica el cel. Hem tingut sort.
He aprofitat per passar-li el drap a la bici, inflar les rodes,  carregar els bidons de líquid i ultimar amb el material.

A les set i quaranta m’enfilo a la bicicleta i cap el poble, preparo el material a boxes i a saludar els coneguts. Després d’introduir-me al neoprè cap a la platja a escalfar una mica.

A les vuit i mitja es dona la sortida, les bones sensacions les deixo damunt la sorra de la platja, ja que de bon començament soc víctima de nombrosos cops de puny, cop de peu i fins i tot alguna estirada. Les dues primeres boies es fan complicades per l’aglomeració de gent, però a partir de la segona volta ja nedo més sol i puc mantenir un bon ritme de braçada i respiració. Finalment surto de l’aigua amb un temps de  23m i31s, just darrera del meu company d’equip Juanca, i recullo de nou les bones sensacions que havia deixat descansant a la platja.

La transició correcta (1m 24s) i cap a la bici. El primer tram força ràpid, calia agafar un bon grupet per no patir gaire a les pujades. Objectiu complert, formem un grupet de uns sis o set components i a bon ritme i caçant altres competidor ens plantem a les primeres rampes cap a Terra Negra. Aquí ja canvia la cosa, i començo a patir despenjant-me.
Un cop a Terra Negra, començava un altre cop el terreny favorable, i amb decisió, tot i que començava a ploure, enganxo el meu grupet i altres corredors,  imposant-me un ritme alegre fins a l’inici del port de Sant Grau.
Aquí toca patir un altre cop, i novament cap el quilòmetre quatre perdo de vista el grupet que ja es d’uns deu corredor.
M’imposo un ritme conservador per tal d’arrivar al cap d’amunt del port amb forces per fer una bona baixada, i així es, amb una mica de patiment arribo al cim, però la baixada es de notable, s’havia de notar que era coneixedor de la zona. Cullons!! Soc fill de Tossa!!! He passat mil cops per aquí!!!!
Molt bon ritme fins a la segona transició, amb respecte i sense fer el boig. Aixó si com a anècdota em vaig menjar un parell de “conos” afluixant-me les sabates quan arribava a la segona transició. Temps del pàrcial, 1h. 32m. 42s.

Segona transició correcta (43s), i a patir. Tot i tenir molt bones sensacions, la cursa a peu es la meva creu, 49 m. i 07s. Així dons temps final de 2h 47 m i 29  s.

Estic molt content, 105 de la general, només fa un any que em vaig proposar iniciar-me al triatló, i la veritat, després d’haver finalitzat aquesta cursa ja tinc una nova fita al cap. Una fita que ja fa plantejar-me una nova temporada, amb competicions i  reptes que hem portaran a estar preparat per assolir-la. Una nova fita anomenada Cinquè Triatló de Tossa de Mar 2012.

Per finalitzar donar les gràcies a aquells que durant aquest any han tingut que suportar-me parlant hores i hores de triatlons, duatlons i altres curses, que m’han animat en els meus reptes i que han entès i compartit les meves il·lusions.

I ara a pel Triatló de Calafell, 25 de setembre de 2011. 

WP&FG New York. 2011

La meva primera experiència americana es una mica contradictoria, i ara, tot seguit, us explicaré el motiu.
Nova York, una gran ciutat; cosmopolita, capital del mon, multiracial, seu de gran negocis,....m'ha encantat. He disfrutat com un nen amb sabates noves. Els seus edificis interminables, les seves grans avingudes, el glamour de la 5a, Central Parc, Soho, Xinatown, Little Italy, Harlem, Financial District, l'Empire State, el Chrysler, la biblioteca, la estació central, els seus ponts (Manhattan, Brooklyn), i sobre tot les vistes de Manhattan desde un petit vaixell surcant el riu Hudson al vespre.
No pararia de dir noms de barris, carrers, edificis,... Moments que tinc gravats a la retina i que mai  oblidaré. Moments que he compartit sobre tot amb l' Ara, i també amb altres persones com en Moli, l'Isa, la Carol, en Pipu, l'Anna, el Carlos, l' Elena, en David....
Han estat unes vacances en parella perfectes, tot i que he trobat a faltar una "mica molt" en Sebas i en Roger, que s'han quedat a Madrid amb els seus "yayos Pepe i Elena".
Però, realment, tot i haver-ho passat tant bé, aquest viatge a New York el feia per tal de competir als Wold Police & Fire Games 2011, que van ser un desastre desde el meu punt de vista, i de moltes de les persones que vaig trobar-me allí.
Per començar la inauguració va ser de riure, tres hores esperant en un descampat, amb una xafogor inaguantable, per cinc minuts de cercavila gairebé sense públic a una pradera d'un parc de Brooklyn.
I per continuar, l'IRENE, si l'huracà en mayúscules, l'excusa perfecte per tal de cancelar definitivament diferents proves com el Triatló. Si no arriba a ser per la televisió ni ens adonem, a Manhattan van caure quatre gotes i juntament amb en Moli, la Isa, el Pipu i l'Anna, l'Ara i jo van passar un gran dia recorrent els carrers de New York. Tenien una setmana per muntar un triatló,  però no van fer res.
A més també van suspendre altres proves com la mitja marató, curses de ciclisme o la de BTT.
Una pena, però que hi farem. Finalment vaig poder participar en natació en aigues obertes i vaig inscriure'm a star race (pujar 37 pisos per les escales).
La primera prova en la qual vaig participar va ser natació en aigues obertes, sobre un teòric recorregut de dues milles (3.200metres), vaig finalitzar en 16e de la meva categoria amb un temps de 1 hora, i uns 8 minuts.
No va ser el meu millor dia, però pels dies que feia que no nedava i les pallisses patejant la ciutat, puc estar content.

De la prova Star Race, em queda un gran record i una millor anecdota. Era la prova dels jocs. S'havia muntat un gran desplegament. En primer lloc pujaven el bombers amb tot el seu equip, i joder!!! quines màquines. 4minuts 50 segons en pujar 37 pisos per les escales i amb tot l'equip.
Segidament ho feiem els atletes. Va ser una prova molt dura, vaig trigar 5 minuts i 50 segons en pujar els 37 pisos. A partir del pis 30 no sentia les cames. Va ser una gran esperiència. L'anecdota??? Un cop vaig finalitzar la prova, vaig vomitar el sopar del dia anterior. Es va apropar un Paradoctor, i em va dir que em tenia que fer un reconeixement. Jo em trobava bé, però bueno, si m'ha de reconeixer,...Em va estirar a una camilla i va començar a possar-me cables a per tot. Per la presió, pel cor, per fer-me un electro,....semblava que em tenien que operar. L'Ara, en Moli i la Isa veien que no baixava van preguntar per mi, i els van acompanyar fins al pis 37 a veure´m. Clar es van espantar, i més quan el que les acompanyava els hi va mencionar que em tenien que portar a l'hospital. Finalment va quedar en una anecdota.
Tot i participar en dues proves, em quedo amb el regust amarg de no haver pogut competir a New York en un triatló.